COMERCIALITZAR LA MÚSICA

Al voltant d'este títol hi hauria molt que parlar, però lo que està clar és que encara queden alguns romàntics (com jo i molta gent que conec) que encara compra cds. Si t'abelleix i pots, a partir de ja tens l'ocasió de comprar l'experiència gratificant de senior i el cor brutal en la botiga on-line d'everlasting.
El disc està editat per Malatesta Records i a poc a poc anirà apareguent en les prestageries de les grans superfícies (FNAC, Corte Inglés) i en les tendes de cada ciutat. En València ja està en Oldies, i en una setmaneta estarà en Harmony i Amsterdam, espere.
Ací teniu unes critiquetes del disc, totes de la setmana passada. No deixen de ser l'opinió d'una persona, aixina que no cal donar-les més importància. Això sí: umflen l'ego i ajuden a seguir. Quan són positives, clar.

Una besaeta. Cuideu-se.

EN CASA DE NOU

Mireu: hi ha qui fa cançons i guanya diners. Hi ha qui fa i no en guanya gens. Però, a l'hora d'escriure cançons, lo que de veres conta és trascendir. Sentir una cançó ara i saber que fou parida fa 20 anys i que d'ací 20 més sonarà igual de bé... Aixina és com valore si algun escriptor de cançons ha trascendit.

Edwyn Collins és un d'ells. Ahir em vaig posar el "Gorgeous George" a tota paleta i em va somoure sencer. El tipo ho ha passat prou malament. En un any va tindre dues hemorràgies cerebrals seguidetes i s'ha quedat amb paràlisi de la part dreta del seu cos. Però no em fa llàstima. Ell va superar tot això gravant un discasso l'any passat anomenat Home Again. I ha tornat als escenaris. Potser s'acoste per ací un dia d'estos.

A continuació teniu, dividit en 4 parts, el documental que la BBC va emetre sobre tot el procés pel que va passar el gran Edwyn Collins.

Moltes gràcies, Edwyn.

L'INTERMINABLE ESTIU DEL TEU SOMRIURE

Ja tinc bloc. I no se m'ocorreix millor forma d'inaugurar-lo que amb el tipet que estos dies no pare de sentir i que em duu a paratges que ningú més em pot dur. És íntim i càlid i senzill i trascendental i complexe i és tot això a l'hora i em magnetitza tant que crec que el cap se me'n va.

Ell és M. Ward i la cançó es diu Agarrar el temps. Fa aixina:

Esta nit estaves més enllà de la comprensió
però ho he entés,
ho he entés.
Si tan sols puguera agarrar el temps.
Agarrar el temps.
Agarrar el temps.

Esta nit les paraules m'han fallat,
però sabies lo que volien dir,
sabies lo que volia dir.
Sí, has sentit lo que estava diguent-te
tot el temps.
Tot el temps.

I he escrit esta cançó sobre tot açò
perquè no em preocupen eixes fotos sense valor.
Sí, he escrit esta cançó sols per recordar
l'interminable estiu del teu somriure.
L'interminable estiu del teu somriure.

Bon dia.