L'INTERMINABLE ESTIU DEL TEU SOMRIURE

Ja tinc bloc. I no se m'ocorreix millor forma d'inaugurar-lo que amb el tipet que estos dies no pare de sentir i que em duu a paratges que ningú més em pot dur. És íntim i càlid i senzill i trascendental i complexe i és tot això a l'hora i em magnetitza tant que crec que el cap se me'n va.

Ell és M. Ward i la cançó es diu Agarrar el temps. Fa aixina:

Esta nit estaves més enllà de la comprensió
però ho he entés,
ho he entés.
Si tan sols puguera agarrar el temps.
Agarrar el temps.
Agarrar el temps.

Esta nit les paraules m'han fallat,
però sabies lo que volien dir,
sabies lo que volia dir.
Sí, has sentit lo que estava diguent-te
tot el temps.
Tot el temps.

I he escrit esta cançó sobre tot açò
perquè no em preocupen eixes fotos sense valor.
Sí, he escrit esta cançó sols per recordar
l'interminable estiu del teu somriure.
L'interminable estiu del teu somriure.

Bon dia.