Edwyn Collins és un d'ells. Ahir em vaig posar el "Gorgeous George" a tota paleta i em va somoure sencer. El tipo ho ha passat prou malament. En un any va tindre dues hemorràgies cerebrals seguidetes i s'ha quedat amb paràlisi de la part dreta del seu cos. Però no em fa llàstima. Ell va superar tot això gravant un discasso l'any passat anomenat Home Again. I ha tornat als escenaris. Potser s'acoste per ací un dia d'estos.
A continuació teniu, dividit en 4 parts, el documental que la BBC va emetre sobre tot el procés pel que va passar el gran Edwyn Collins.
Moltes gràcies, Edwyn.
3 comentaris:
Amic, de vegades la transcendència es difumina o es mimetitza amb l'emotivitat. El fet d'una paràlisi colpidora i les conseqüències què la provocaren, tal vegada engrandeixen alló, que siguent digne, tendriem que analitzar millor amb la cura del temps. No debades, quantes vegades ens hem precipitat a l'hora d'exaltar les virtuds d'un disc del quan no guardem memòria un mes després? Ara, allò de la transcendència també es barreja amb l'unipersonalitat dels gustos, però este tema dona per a molt més que un comentari fortuït. Abraçades des de Rusland per a tota la familia.
Tens toooooota la raó, Capità. Podriem quedar un dia d'estos i sopar pegant-mos un homenatge i xarrar, xarrar, xarrar...
Encara et tinc que dur al lloc aquell que et vaig comentar a Parrussafa...
Això està fet. Ja coordinarem dades i horaris. Una bona degustació, mullada amb un vi tot el més trascendental que puga ser, i quarta i mitja de xarrera disbauxada es de lo millor que ens pot ocorrer a esta vida. Una abraçada i ja concretarem.
APOSTATA (que cada vegada estic més laicista): Tu em podries informar de si la senyoreta "Lucrecia de Borja" és un esser de carn i pell, o de si és un personatge més de la amalgama dels de "Toni de L'Hostal"? Es que la curiositat acabarà amb mi (i amb algun que altre membre de "el Penjoll".
Publica un comentari a l'entrada